sábado, 28 de abril de 2018

Procediments i recurso plàstics

        És molt important, quan volem representar un tema, triar de manera encertada la técnica i els materials adequats per a conseguir l'expresivitat desitjada. És freqüent trobar el mateix tema, estudiat pel mateix artista, en diverses tècniques, ja que s'obtenen uns altres aspectes expressius.

           El dibuix és una tècnica amb què es podem combinar fàcilment diversos materials i també es pot aplicar sobre diversos suports en què s'ontenen qualitats molt interessants. 

Resultado de imagen de dibujos de ciudades


          Les tècniques tradicionals, com el dibuix, l'aquarel·la, l'acrílic, l'oli, etc., s'adapten fàcilment a qualsevol moviment o tendència artística. 

Resultado de imagen de dibujos de ciudades en acuarela


         Actualment, la incorporació de materials nous i la combinació lliure de diverses tècniques facilita la innovació de resultats, com per exemple, les fotografies retocades.

Resultado de imagen de fotografias retocadas de ciudades

Com dibuixar una ciutat amb perspectiva cònica


            La perspectiva cònica és un sistema de dibuix que utilitza la projecció cònica. Permet dibuixar objectes i espais simulant la percepció de volum i de profunditat que percep l'ull humà.

            Quan el sòlid que es vol representar té una cara paral·lela al pla del quadre, es parla de perspectiva cònica frontal. Les línies, perpendiculars al pla del quadre i paral·leles entre si, convergeixen en un mateix punt, el punt principal P.

       
             La perspectiva cònica obliqua es presenta quan el sòlid que es vol representar no mostra cap cara paral·lela al pla del quadre. Les línies obliqües al pla del quadre i paral·leles entre si, conflueixen en els punts de fuga. Hi haurà tans punts de fuga com direccions de rectes obliqües tinga la figura. Aquest punts serviran per a determinar sobre la línia de l'horitzó els punts mètrics, punts que serviran per a obtenir les mesures de les profunditats en perspectica.


Resultado de imagen de la perspectiva conica para representar ciudades obliqua
            

             Una vegada hem conegut els elements del sistema cònic i els tipus de perspectiva que podem utilitzar, en aquest vídeo podem veure com representar una ciutat amb perspectiva cònica.



Elements gràfics dels sistema cònic


Per a representar cossos em perspectiva cònica cal conéixer els elements gràfics del sistema;

  • Punt de vista (V): punt on se situa l’ull de l’espectador.
  • Pla del quadre (PQ): pla que se situa entre l’observador i l’objecte.
  • Pla geometral (PG): pla perpendicular al pla del quadre. Sobre aquest se solen situar els objectes que es volem representar. Coincideix amb la superficie en que recolza l’observador.
  • Pla d’horitzó (PH): pla paral.lel al geometral que passa pel punt de vista. L’altura d’aquest varia en funció de la de l’observador.
  • Pla d’esvaïment (PE): pla paral.lel al pla del quadre que passa pel  punt de vista.
  • Línea d’horitzó (LH): recta d’intersecció del pla d’horitzó amb el plan del quadre.
  • Línea de terra (LT): recta d’intersecció del pla geometral amb el pla del cuadre.
  • Punt principal (P): punt situat enfront del punt de vista sobre la línea de l’horitzó.
  • Visuals: línies que uneixen el punt de vista i els punts de l’objecte real.
  • Punts de fuga (F i F’): punts d’intersecció de les visuals  amb la línia de l’horitzó.

María Moreno. L'ombra de l'artista

           Podeu veure aquest documental sobre l'artista María Moreno.  Una pintora que ha retratat la realitat al costat del mestre del realisme espanyol, Antonio López, amb que es va casar en 1961. L'ombra de l'artista, segons alguns, Maria Moreno ha sigut la llum que ha guiat la vida i l'obra del geni.    

"María Moreno, lum i guia de l'obra d'Antonio López"

             María Moreno, Madrid-1933


           Des de jove va sentir vocació per les arts i una gran passió per la literatura, la qual cosa li va proporcionar un ric món interior. Es va formar en l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, on va ingressar en 1954 per a cursar els estudis de Belles Arts, especialitzant-se en pintura. Esta etapa marcaria la seua vida, no sols en el professional, sinó també en el personal. Allí va conéixer els seus amics i companys artistes Antonio López García, Isabel Quintanilla, Amalia Arregla, Julio i Francisco López Hernández i Lluci Muñoz (qui prompte es passaria a l'abstracció, però que mai abandonaria el vincle amb el grup) . L'obra d'estos artistes ha rebut distints qualificatius: realisme madrileny, figuració madrilenya, hiperrealistes, o Escola de Madrid, entre altres.

                    Resultado de imagen de maria moreno pintora      
       
              Precisament un dels seus companys, Antonio López, es convertiria en el seu company sentimental i d'aventura creativa. Encara que ambdós han sentit interés pels mateixos temes, que han enfocat des de l'afecció a la realitat, cada un d'ells ha desenrotllat la seua obra de forma individual, aconseguint el seu propi estil i visió. 

         Des dels anys setanta del segle passat, l'obra de María Moreno va començar a mostrar-se i a formar part de col·leccions internacionals. Tenint gran repercussió les exposicions que es van celebrar a en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid,  Otra realidad. Compañeros en Madrid, como la reciente Realistas de Madrid en aquells moments. Les seues exposicions individuals han sigut menys nombroses, però han tingut un gran impacte en el coneixement de la seua obra per part de col·leccionistes nacionals i internacionals. En 1973 va exposar en la galeria d'Ernst Wuthenow a Frankfurt, qui a més va organitzar diverses i rellevants mostres dedicades al realisme espanyol practicat per María i algun.

         En els últims anys la seua obra ha format part de diverses mostres col·lectives, sent especialment significatives tant la realitzada en 1991 en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, Una altra realitat. Companys a Madrid, com la recent Realistes de Madrid en el Museu Thyssen-Bornemisza (febrer-maig 2016) . La primera va ser clau en la comprensió de la figuració madrilenya sorgida en els anys cinquanta, en el context de l'art que es feia per altres contemporanis i companys; mentres que la segona ha oferit l'oportunitat de posar en perspectiva l'obra d'estos artistes després d'unes llargues trajectòries.

sábado, 14 de abril de 2018

Representació de l'espai. Perspectiva cònica pràctica


      El paisatge urbà reuneix dues característiques que necessiten una atenció especial: la geometria de les construccions i la perspectiva amb què s'han de representar en l'espai bidimiensional del pla del quadre. 


        Perspectiva cònica pràctica

    Les normes de la perspectiva cònica, encara que siguen només les elementals, s'han d'aplicar evitant la fredor d'un traçat purament objectiu que no tinga capacitat expressiva.

      En primer lloc, cal triar el punt de vista tenint en compte que l'altura de l'horitzó estarà sempre al nivell dels ulls de l'observador. 
       En aquesta elecció cal considerar si els edificis tenen alguna façana parl.lela al pla del quadre (perspectiva cònica frontal) o si tenen dues o més façanes en fuga (perspectiva cònica obliqua). També podem coindir les dues situacions en el mateix dibuix.



Perspectiva cònica frontal (un punt de fuga)


Perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)


          Quan contemplem un edifici alt des de prop de la base i mirem cap amunt, podem observar en la perspectiva tres punts de fuga.