Elements compositius del paisatge urbà

                    Un dels nostres objetius és poder representar un paisatge urbà, per això hem de coneixer els seus elements compositius, ja que, el paisatge urbà reuneix una sèrie de característiques específiques que s'han de considerar per separat a fi d'aplicar-hi, amb més encert, les normes de la composició. 

              Amb esta finalitat, és convenient fer uns esquemes previs en què s'establisquen els criteris compositius adequats.

               Hui anem a parlar de tres conceptes molt importants per a representar un paisatge urbà;  format, enquadrament i visor.

                En el llenguatge plàstic s'anomena format la forma d'una obra. El format influeix considerablement en les qualitats visuals de la composició. Generalment s'empren formats rectangulars, que segons l'orientació poden ser apaïsats o verticals.

                   L'equadrament és el fragment del paisatge que més ens interessa de tot el conjunt, i el visor és un petit marc amb el mateix format del quadre que ens ajuda a triar-lo. Els costats perpendiculars del visor són una referència per a observar el grau d'inclinació d'algunes línies.

                

                

Arquitectura i noves tecnologies

             En l'actualitat la incorporació de nous materials i tecnologies converteix l'arquitectura i les obres publiques en una font inesgotable de formes i voluns que, a més de funcionalitat, ofereixen una gran bellesa, com per exemple, el museu Guggenheim de Bilbao.

                                     Guggenheim Museum Bilbao,  Louise Bourgeois

             No obstant això, l'estètica de les ciutats també es veu amenaçada per alguns aspectes negatius del avanços tecnològics.

               Algus exemples en són: la incorporació de l'automòbil, que dóna als carrers un aspecte gris, monòton i contaminat; l'expansió de les ciutats dormitori, a causa, en gan part, de l'especulació urbanística; la publicitat que oculta façanes senceres amb cartells grans i rètorls lluminosos molt cridaners, o la proliferació  d'adornaments inutils i centres comercials,  que acaben donant una visió unificada i despersonalitzada de qualsevol ciutat.

          Embós de cotxes en els carrers  de Paris

          Cartells publicitaris en els carrers de Tòquio (Japó)

L'entorn urbà

                   Ací us deixe la meua primera entrada al Quadern de Bitàcola. En primer lloc podeu veure aquest vídeo i reflexionar sobre l'origen de les ciutats i la necessitat de l'ésser humà de viure en elles. 

Com és l'origen de les ciutats? 

Que característiques tenen els entorns urbans?

           La construcció d'una ciutat s'assoleix, al llarg del temps, amb espais guanyats a la naturalessa. Per a aconseguir un nucli urbà consolidat ha sigut necessària l'energia de moltes generacions destinada a activitats relacionades amb la planificació i el manteniment: el traçat de carrers, la construcció de canalitzacions, les reformes i les ampliacions successives, etc. Totes aquestes activitats s'engloben dins del terme urbanisme.

            En aquesta imatge podem observar la ciutat ideal pròpia del pensament reinaixentista. L'ordre i la simetria dels traçats contrasten amb la irregularitat de les ciutats gòtiques.

                                           Piero della Francesa: La ciutat ideal,1470

         La configuració i l'estètica de les ciutatas estan condicionades per les característiques del clima i del terreny, pel desenvolupament científic, tècnic i cultural de la població i per la densitat demogràfica. Una de les peculiaritats estètiques de les ciutats resideix en la combinació de formes orgàniques com ara els arbres, els turons o els rius, amb formes artificials construïdes per l'home. 

 

          Segons hem pogut veure en el vídeo, actualment, més de la meitat de la població mundial resideix a les ciutats, que s'articulen com a sistemes en què a partir d'uns subministraments (aigua, radiació solar...) s'ofereixen productes manufacturats i serveis. Tenint en compte que durant aquest procés també es generen gasos contaminants i residus, és important que aquest metabolisme siga eficient, amb l'objectiu de minimitzar les disfuncions ambientals i garantir una millor qualitat de vida dels habitants.